-Per què les coses canvien tan ràpid? -Casualitat o destí? -Podem trobar la felicitat? -Quin es el objectiu de tot el que fem? -Ens autodestruim a nosaltres mateixos? -Fins on arriba el nostre camí? -Tot el que veiem és realment cert? -Som nosaltres els que dominem la nostra vida? -Quina es la veritat de totes? -Vivim en la ralitat? Aquestes preguntes que he possat son algunes que me e fet en detertminants moments de la meua vida.En la majoria de preguntes no e trobat la millor resposta i per aixó e possat de títol: Quina és la mitjor resposta? Acontinuació posaré imatges que m'han fet pensar:
Entradas
Per a mi els mitjors poemes són aquells que estan relacionats amb el sentiment espiritual. A continuacio posare alguns exemples d'aquest tema : Poemas- Rabindranath Tagore: Slowly in mist for Piano Trio by Josep Maria Guix:
L'haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses, Es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. Normalment se substitueixen les mores per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües. La seva poètica es basa en la sorpresa i el embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku reben el nom de haijin. L’aire colpeja suaument la finestra. La tranquilitat domina. Sota l...
En este vídeo fet per mi,Alejandro,Vicente i Beatriz preguntem a diferents persones el que opinen del nostre barri, preguntandoles:Que és el que mes t'agrada de la Malva-Rosa?,Que és el que menys t'agrada de la Malva- Rosa?,Viuries en un futur a la Malva-Rosa?, Que canviàries d'este barri? i Quan et diuen Malva-Rosa quina es la primera cosa que se te ve al cap?
Parlar poc, però mal, ja és parlar molt. Alejandro Casana El joc que vaig presentar era el Scrabble.El joc es realitza entre 2,3 o 4 jugadors, sobre un tauler de 15x15 caselles en les que cada jugador col·loca les seues fitxes. Cada jugador rep un número específic de fitxes (o lletres) extretes aleatoriamente.l.frut Les lletres es troben numerades amb el seu respectiu valor, obtenint-se per cada paraula formada una puntuació que depén tant del valor de les lletres empleades com de la posició de les dites lletres dins del tauler. En total hi ha 100 fitxes, 98 marcades amb lletres i dos en blanc (sense punts, actuen com a comodins usant-se per a reemplaçar lletres) . Segons la seua freqüència d'aparició, les lletres tenen més o menys punts, sempre les de major freqüència valen menys. El tauler té també caselles de premiación, que multipliquen el nombre de punts concedits: les caselles roig fosc són de "triple palabra", les roses "doble palabra", blau ...
L'altre dia en classe vàrem analitzar que significaven psicològicament el color roig, blanc, negre, groc, verd i blau.Cadascun dels companys tenia que escollir el color que mes l'agradara i després descriure i dir com es una persona que pensa en el color . Generalment els companys van dir dels seus colors preferits: -Blanc: son persones perfeccionistes, simples, bondadosos, pures. En situacions de problemes recauen informació i actuen con tranquil·litat. -Negre: son persones critiques i pensen sempre en els pros i contres. -Groc: son molt optimistes i sempre pensen en positiu. -Verd:son persones creatius i passives. -Blau: son segurs , tenen confiança i quasi sempre son els líders. I per ultim esta el roig.Jo em identifique amb aquest color perquè reacciona per els seus sentiments i impulsos.També perquè quasi sempre es subjectiu.
Ahir va vindre una dona de una ONG, primer ens va donar un questionari per saber si nosaltres sabien alguna cosa del drets humans, després d'aixo ens va posar un video on explicava el inici dels drets humans.Per finalitzar varem fer dos grups . Cada grup tenia uns papers i tenia que escollir dels 24 que n'hi havia 12 que foren els més importants per a una persona. La meua opinió dels drets humans és que són imprenscindibles per la humanitat que si no, no podríem viure bé, per exemple en España creiem que hi ha drets però això ho diuen els que tenen les seus necessitats ocupades . Però no és així ja que hi ha molta gent que viu en el carrer sense menjar, families que no poden donar de menjar als xiquets, també molts que no poden anar a la universiat perquè no poden permetre pagar, etc.